50 programes de cinqüenters a Ràdio Estel. GRÀCIES!

Avui l’Estefania Burgos, prouctora del programa, ha portat un pastís per celebrar les 50 emissions de Cinqüenters. És una cosa que havia d’haver fet jo. Fallo meu. Però no l’he fet. I sense parlar-nos, l’ha ortat ella. I ens ha portat, al Toni Huguet (tècnic) i servidor una gorra que posa ‘Cinquenters’. No tinc paraules. Sí les tinc. D’agraïment, a tot el personal de la ràdio, a tot, a l’estimat Toni Huguet, que pel que veig l’estima molta gent d’altres emissores que abans han passat per Ràdio Estel, i per l’Estefi. T’estimo. Gràcies. Em coneixes poc però ja m’aniràs coneixent.

Però anem poc a poc. Quan hi ha un pastís és per aquí al mig se celebra alguna cosa. Sembla que no pinten coses dolentes. I en això estem. Avui dimarts 10 de desembre hem celebrat l’emissió número 50 del programa de ràdio @CINQÜENTERS, que emetem de dilluns a divendres a Ràdio Estel. Per ser ràdio, pocs són, d’acord. Però … I la il·lusió? És que no tenim il·lusió que estem en aquesta franja? Per descomptat que la tenim !!

Aquest és un projecte que va néixer fa dos mesos des de la humilitat i allà mateix segueix instal·lat. Un programa de ràdio, d’una hora de durada, que comença a l’octubre en lloc de setembre, que no és un despertador sinó que comença a les 11 del matí … Tots els ingredients d’un plat sens dubte poc convencional. A més no hi ha crits; ni hi ha tertúlies, ni es parla de futbol … Tan sols la paraula, la reflexió, la calma i l’entreteniment. Ràdio disfressada de ràdio. Ha de ser la meva edat cincuenter, però és el que em ve de gust fer ara i en el que gaudeixo.

Aprofito aquestes línies per agrair a amigues i amics que s’han sumat, no tan sols com a oients, sinó participant en aquest projecte activament, venint als estudis per venir i jugar amb nosaltres, i sens dubte als patrocinadors (Estrella Damm, Seat , Fiatc Assegurances, Verdures Gvtarra i Vinyes Singulars) sense els quals tot això no hagués estat possible.

Passat aquests primers 50 programes el repte és fer més. Més i millor. Més ràdio, més paraula, més silencis, més moments optimistes, més coses boniques.

I a la fi creus que tot es resumeix exactament és això: en un pastís, en il·lusionar-se amb coses boniques, encara que aquestes coses a vegades durin poc, i amb petits reptes plens de vida que ens van omplint de felicitat nostre dia a dia.

Share: